viernes, 7 de diciembre de 2012


2-DENSITAT DE L’AIGUA
-Objectiu: En aquesta pràctica intentem comprovar els diferents comportaments que tenen certes substancies amb l’aigua, en respecte a la seua densitat.
INTRODUCCIÓ

La densitat de l’aigua líquida  és molt estable i diversa amb els canvis de temperatura i pressió. A la pressió normal de 1 atm, l’aigua líquida te una densitat màxima de 999,974  9 kg·m-3 als 3,983 035 ºC. Al licitar la temperatura, disminueix la densitat. La temperatura de 3,983 035 ºC representa un punt d’inflexió i és quan aconsegueix la seua màxima densitat. A partir d’eixe punt, al baixar la temperatura, la densitat comença a disminuir, encara que molt lentament, fins que als 0 ºC disminueix fins a 999, 842 8 kg·m-3.



              A. Coca-coles amb diferent densitat. 20-11-12

-Material: Dos coca-coles (una normal i l’altra light o zero), dos comptagotes i dos gots de precipitats casi plens d’aigua.

-Procediment: Amb els comptagotes s’agafa amb un la coca-cola  normal i amb l’altre la zero. Després en un dels gots de precipitats amb aigua es tira un poc de coca-cola normal i en l’altre de la zero.

-Resultats: La normal es dissipa al poc temps i la zero també però dura menys que la normal.





-Conclusió: La conclusió que es pot treure d’aquest experiment es que la coca-cola normal es més densa al tindre sucre, cosa que la zero no té. Per això es dissipen una mes prompte que l’altra.


     B.  Entre dos aigües. 15-11-12

-Material: Un ou, sal, un got de precipitats gran quasi ple d’aigua i blau de metilé.



-Procediment: Primer que tot el got de precipitats te que estar mig ple, després saturar eixa aigua de sal, després tirar molt suaument mig got d’aigua sense sal amb el blau de metilé i finalment tirar molt prop de l’aigua i amb molta cura l’ou.

Aigua dolça amb blau de metile

Procés de la mescla de l'aigua salada(transparent) i la dolça (blau)

Resultat final de la mescla

-Resultats: L’ou es queda al mig entre l’aigua dolça i la salada. En el nostre cas s’han mesclat un poc al tirar l’ou, perquè l'hem tirat un poc massa alt.



-Conclusió: La conclusió d’aquest experiment es que la raó per la que l’ou es queda al mig es la poca densitat de l’aigua dolça, que no el pot fer flotar i la densitat de l’aigua salada que si el pot fer flotar.



     Movent molècules. 20-11-12

-Material: Dos gots de precipitats un amb aigua i l’altre amb aigua freda i tres colorants de diferent color.

-Procediment:
·        A) Amb un colorant es tiren tres o quatre gotes a cadascun dels gots de precipitats, un amb aigua calenta i l’altre amb freda.
    
    B) Amb tres colorants es tiren dos gotes de cada a cadascun dels gots de precipitats, un amb aigua calenta i l’altre amb freda.

-Resultats:
·         A) En l’aigua calenta el colorant s’expandeix pel moviment de les seues molècules per les corrents de convecció, i en la freda es queda al fons del got perquè es gela i les molècules de l’aigua no es mouen.

Colorant amb aigua calenta

Colorant amb aigua freda



·        B) En l’aigua calenta els colorants es mesclen pel moviment de les seues molècules per les corrents de convecció, i en la freda no es mesclen perquè les seues no es mouen.


A l'esquerra l'aigua calenta i a la dreta la freda


-Conclusió: La conclusió que podem treure d’aquest experiment es que les molècules de l’aigua calenta estan en moviment per això els colorants es mesclen o dissipen, i que en la freda estan quetes per això els colorants que tirem en ella no es mesclen sinó que es refreden poc a poc i acaben al fons del got.




BIBLIOGRAFÍA




viernes, 30 de noviembre de 2012


1. TENSIÓ SUPERFICIAL DE L’AIGUA
-OBJECTIU: Comprovar de forma experimental l’existència de la tensió superficial i com afecten alguns a la mateixa.


INTRODUCCIÓ
En física es denomina tensió superficial d’un líquid a la quantitat d’energia necessària per a augmentar la seua superfície per a sostenir  un objecte. Aquesta definició implica que el líquid te una resistència per a augmentar la seua superfície.
Aquesta tensió es deguda a la força de cohesió, que és un propietat dels líquids en la que una molècula es atreta per totes les altres que la envolten, de manera que dins dels líquids el efecte total es nul. Però a la superfície succeeix una altra cosa, les forces que atrauen a les molècules al fons no poden ser neutralitzades, perquè no hi ha molècules.
A causa d’açò la superfície dels líquids tenen tendència a presentar la menor superfície lliure posible.


                                 
Imatge obtinguda en http://dereflexion.wordpress.com/2012/09/20/tension-superficial-del-agua/

    A.CORRE PEBRE, CORRE 30-10-12
-Material: Cristal·litzador o got de precipitats quasi ple d’aigua, pebre i sabó líquid.

-Procediment: Primer es tira pebre al cristal·litzador amb aigua, després vas ficant el dit dins l’aigua suaument. Una vegada has vist el que passa al ficar el dit sense res, te fiques un poc de sabó al dit i el tornes a ficar dins l’aigua poc a poc.

-Resultats:
Al primer intent amb el dit sense sabó, el pebre s’apega al dit i la capa que forma la tensió superficial no es trenca.

Al segon intent amb el sabó al dit, el pebre fuig de la zona on s’ha ficat el dit on la tensió superficial es major.


Imatge obtinguda en:   http://deceroadocevalencia.blogspot.com.es/2012/10/ciencia-o-magia.html
B.FORATS EN ELS POLS DE TALC 30-10-12

-Material: Pols de talc, un cristal·litzador o got de precipitats quasi ple d’aigua i sabó líquid.

-Procediment: Primer escampar el pols de talc per la superfície de l’aigua. A continuació ficar el dit sense sabó dins de l’aigua. Després es fica un poc de sabó al dit i es torna a ficar dins.

-Resultats:
Al primer intent el pols de tal s’apega al dit sense sabó i no es xopa.
Al segon intent amb el dit en sabó, la capa que protegeix de l’aigua desapareix.

C.EL METALL POT SURAR 23-10-12

-Material: Cristal·litzador quasi ple d’aigua, clips i sabó líquid.

-Procediment: Primer es deixa reposar, fins que l’aigua pare de moure’s. Després tens que dipositar els clips horitzontalment i molt poc a poc en la superfície amb l’ajuda d’un clip doblat amb forma de L. I finalment ficar una gota de sabó molt prop de l’aigua.

     -Resultats: 
     Al posar el clip sense sabó la tensió superficial l’aguanta. Després al tirar              la gota de sabó la tensió es trenca i el clip cau. 
Vídeo cedit per Ricardo Castelló Navarro
 D.L’AIGUA NO ES CAU D’UNA MONEDA 6-11-12

-Material: Un recipient de vidre (cristal·litzador, got de precipitats...)amb aigua, un comptagotes,sabó líquid i dues monedes grans.

-Procediment: Es llaven i es eixuguen bé les dues monedes, després es va contant en una de les monedes les gotes d’aigua que fiques fins que es vessa.

En la segona moneda també es van ficant gotes d’aigua, però sense a arribar a que es vesse l’aigua. Una vegada arribes al límit tires una gota de sabó.

-Resultats: En aquest experiment podem veure que l’aigua en les monedes es formava en forma de cúpula, gràcies a la tensió superficial i que al tirar la gota amb sabó la tensió es trenca i com a conseqüència l’aigua es vessa.

Image obtinguda en:
 http://cienciaslacoma.blogspot.com.es/2010/09/que-queremos-hacer-estudiar-algunos.html

E.UN VAIXELL A SABÓ 8-11-12

-Material: Un recipient gran (gribell, cubeta, safa..) amb aigua, un triangle de cartolina i sabó líquid.

-Procediment: Primer es posa el triangle de cartolina a un costat  del recipient que conte aigua amb la punta mirant cap al centre. Després es fica sabó al dit i s’introdueix a l’aigua just darrere de la base del triangle.

-Resultats: En teoria el resultat tindria que haver sigut que els triangles anaren fins a l’altre costat poc a poc al tindre el dit amb el sabó.
Però en el meu grup ha ocorregut que una gran quantitat de sabó va caure directament a la safa i els triangles van eixir disparats cap a l’altre costat,els vam tornat a col·locar  i va eixir així:


CONCLUSIÓ
D’aquests experiments podem arribar a la conclusió que el sabó es una substància que trenca o disminueix la tensió superficial de l’aigua(depén de la quantitat), perquè els extrems  hidrofòbics del sabó volen eixir cap a la superfície separant les molècules de l’aigua i al final la distancia entre les molècules d’aigua es molta

BIBLIOGRAFÍA