1. TENSIÓ
SUPERFICIAL DE L’AIGUA
-OBJECTIU:
Comprovar
de forma experimental l’existència de la tensió superficial i com afecten
alguns a la mateixa.
INTRODUCCIÓ
En
física es denomina tensió superficial d’un líquid a la quantitat d’energia
necessària per a augmentar la seua superfície per a sostenir un objecte. Aquesta definició implica que el
líquid te una resistència per a augmentar la seua superfície.
Aquesta
tensió es deguda a la força de cohesió, que és un propietat dels líquids en la
que una molècula es atreta per totes les altres que la envolten, de manera que
dins dels líquids el efecte total es nul. Però a la superfície succeeix una
altra cosa, les forces que atrauen a les molècules al fons no poden ser
neutralitzades, perquè no hi ha molècules.
A
causa d’açò la superfície dels líquids tenen tendència a presentar la menor
superfície lliure posible.
Imatge obtinguda en http://dereflexion.wordpress.com/2012/09/20/tension-superficial-del-agua/
A.CORRE PEBRE, CORRE 30-10-12
-Material:
Cristal·litzador o got de precipitats quasi ple d’aigua, pebre i sabó líquid.
-Procediment:
Primer es tira pebre al cristal·litzador amb aigua, després vas ficant el dit
dins l’aigua suaument. Una vegada has vist el que passa al ficar el dit sense
res, te fiques un poc de sabó al dit i el tornes a ficar dins l’aigua poc a
poc.
-Resultats:
Al
primer intent amb el dit sense sabó, el pebre s’apega al dit i la capa que
forma la tensió superficial no es trenca.
Al
segon intent amb el sabó al dit, el pebre fuig de la zona on s’ha ficat el dit
on la tensió superficial es major.
B.FORATS
EN ELS POLS DE TALC 30-10-12
-Material:
Pols de talc, un cristal·litzador o got de precipitats quasi ple d’aigua i sabó
líquid.
-Procediment:
Primer escampar el pols de talc per la superfície de l’aigua. A continuació
ficar el dit sense sabó dins de l’aigua. Després es fica un poc de sabó al dit
i es torna a ficar dins.
-Resultats:
Al
primer intent el pols de tal s’apega al dit sense sabó i no es xopa.
Al
segon intent amb el dit en sabó, la capa que protegeix de l’aigua desapareix.
C.EL
METALL POT SURAR 23-10-12
-Material:
Cristal·litzador quasi ple d’aigua, clips i sabó líquid.
-Procediment:
Primer es deixa reposar, fins que l’aigua pare de moure’s. Després tens que
dipositar els clips horitzontalment i molt poc a poc en la superfície amb l’ajuda
d’un clip doblat amb forma de L. I finalment ficar una gota de sabó molt prop
de l’aigua.
Al posar el
clip sense sabó la tensió superficial l’aguanta. Després al tirar la gota de
sabó la tensió es trenca i el clip cau.
Vídeo cedit per Ricardo Castelló Navarro
D.L’AIGUA
NO ES CAU D’UNA MONEDA 6-11-12
-Material:
Un recipient de vidre (cristal·litzador, got de precipitats...)amb aigua, un
comptagotes,sabó líquid i dues monedes grans.
-Procediment:
Es llaven i es eixuguen bé les dues monedes, després es va contant en una de
les monedes les gotes d’aigua que fiques fins que es vessa.
En
la segona moneda també es van ficant gotes d’aigua, però sense a arribar a que
es vesse l’aigua. Una vegada arribes al límit tires una gota de sabó.
-Resultats:
En aquest experiment podem veure que l’aigua en les monedes es formava en forma
de cúpula, gràcies a la tensió superficial i que al tirar la gota amb sabó la tensió
es trenca i com a conseqüència l’aigua es vessa.
Image obtinguda en:
http://cienciaslacoma.blogspot.com.es/2010/09/que-queremos-hacer-estudiar-algunos.html
E.UN
VAIXELL A SABÓ 8-11-12
-Material:
Un recipient gran (gribell, cubeta, safa..) amb aigua, un triangle de cartolina
i sabó líquid.
-Procediment:
Primer es posa el triangle de cartolina a un costat del recipient que conte aigua amb la punta
mirant cap al centre. Després es fica sabó al dit i s’introdueix a l’aigua just
darrere de la base del triangle.
-Resultats:
En teoria el resultat tindria que haver sigut que els triangles anaren fins a l’altre
costat poc a poc al tindre el dit amb el sabó.
Però
en el meu grup ha ocorregut que una gran quantitat de sabó va caure directament
a la safa i els triangles van eixir disparats cap a l’altre costat,els vam
tornat a col·locar i va eixir així:
CONCLUSIÓ
D’aquests
experiments podem arribar a la conclusió que el sabó es una substància que trenca
o disminueix la tensió superficial de l’aigua(depén de la quantitat), perquè
els extrems hidrofòbics del sabó volen eixir
cap a la superfície separant les molècules de l’aigua i al final la distancia
entre les molècules d’aigua es molta
BIBLIOGRAFÍA
