2.Observació de cèl·lules vegetals

Introducció

Les cèl·lules vegetals son les cèl·lules eucariotes que presenten estructures que les diferencien de les animals. En aquesta pràctica podrem observar totes aquestes estructures utilitzant el microscopi i tota una sèrie de tècniques citològiques i histològiques.

Objectius

-Observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals.

-Utilitzar correctament el microscopi.

-Confeccionar correctament les preparacions microscòpiques temporals.

-Utilitzar correctament les unitats emprades en microscòpia.

Material

-Microscopi

-Portaobjectes

-Cobreobjectes

-Pinces i bisturí

-Blau de metilè

Procediment

Pell de ceba 29-1-13 i 31-1-13

Tallem dos trossos de ceba i arranquem un poc de pell a cada un.

Després a una li tirem blau de metilé i deixem reposar uns 3 minuts abans de ficar el cobreobjectes, i a l’altra una gota d’aigua i també fiquem el cobreobjectes.

Finalment dipositem la mostra damunt la platina del microscopi i fem la foto a la part desitjada

Cromoplasts de tomata 14-2-13

Primer tallem un tros de tomata, de seguit rasquem la paret interna amb el bisturí. Després ho col·loquem al portaobjectes, tirem una gota d’aigua i ho cobrim amb el cobreobjectes i fem la foto.

Amiloplasts de creïlla 19-2-13

Tallem un tros i rasquem amb el bisturí, ho fiquem al cobreobjectes, ho cobrim amb el cobreobjectes i fem la foto.

Amiloplasts de creïlla amb lugol 21-2-13

Es el mateix procés que l’anterior però abans de cobrir la mostra tirem una gota de lugol i ho deixem reposar un poc.

Material recollit al pati 26-2-13 i 5-3-13

Baixem al pati a recollir mostres que després observarem.

-pètal de flor: arranquem un pètal de la flor recollida, la fiquem al porta objectes, tirem una gota d’aigua, ho cobrim amb el cobreobjectes i fem la foto.

-pol·len: agarrem el que queda de la flor,després d’haver llevat tots els pètals,ho fiquem al porta objectes, tirem una una gota d’aigua, ho cobrim amb el cobreobjectes i fem la foto.

Resultats

teixit epitelial de ceba 100x



epiteli ceba amb blau de metilè 100x



cromoplast tomata 100x



amiloplasts de creïlla sense lugol 100x



amiloplasts de creïlla lugol 100x



pigment d'un pètal de flor 100x



pol·len 100x

Conclusió

Pell de ceba: s’observa la forma hexagonal de les cèl·lules, i que el blau de metilé es veu millor.

Cromoplasts de tomata: podem veure que no es tot roig com es put imaginar , sinó que son cert puntets on estan els pigments.

Amiloplasts de creïlla i amiloplasts de creïlla amb lugol: podem veure millor els amiloplast en lugol perquè reacciona amb els polisacàrids que te.

Material recollit al pati:

-Pigment pètal de flor: si et fixes pot observar les cèl·lules tenyides de verd pels pigments..

-Pol·len: es pot veure les miquetes que hi ha son granets de pol·len

Bibliografia

-Fulles i apunts

1.Microscopi: maneig i observació

Introducció

Les dimensions microscòpiques que presenten les cèl·lules comporten que només puguen ser observades per mitjà d’un instrument òptic de precisió, que permet vore augmentat diversos centenars de vegades el seu tamany. Aquest instrument òptic és el microscopi.

Objectius

-Conèixer les parts del microscopi òptic i saber-lo utilitzar.
-Observar preparacions microscòpiques.

Material

-Microscopi òptic.
-Mostres a observar.
-Portaobjectes i cobreobjectes.

Procediment

Observació de paper 22-1-13

En primer lloc agafem un tros xicotet de paper de secar-nos les mans i ens quedem en una sola capa.

Després el dipositem en el portaobjectes, li tirem una gota d’aigua i el cobrim en el cobreobjectes.

Finalment el fiquem en el microscopi i fem la foto a la part desitjada.

Observació d’un pèl 24-1-13

Primer agarrem un pèl i fiquem la part que vulguem observar al portaobjectes, tirem una gota d’aigua, col·loquem damunt el cobreobjectes, dipositem la mostra damunt la platina del microscopi i fem la foto a la part desitjada.

Observació de pelussa 24-1-13

El primer pas es agafar un poc de pelussa sense passar-se, després dipositem el tros de pelussa, tirem una gota d’aigua i ho cobrim amb el cobreobjectes. Al final ho fiquem a la platina del microscopi i fem la foto a la part desitjada.

Resultats

fibres paper 40x 22-1-13



pèl 40x 24-1-13



Pelussa 40x 24-1-13

Conclusió

Observació de paper: es veuen molt clares les fibres de cel·lulosa del paper amb algunes bombolles d’aire.

Observació d’un pèl: es veu el pèl que pareix bastant gros.

Observació de pelussa: es pot veure que està format per diversos filament de diferent colors(en la nostra només roig i blau).

Bibliografia

-llibreta i fulls.

Investigació 1. Identificació de la substància utilitzada per a endolcir tres mostres.

-Introducció: Els glúcids senzills són cristal·lins, incolors o blancs i de sabor dolç. S’utilitzen per a endolcir diversos aliments. També tenen una aportació calòrica important. Per a que no aporten moltes calories  des de fa alguns anys s’utilitzen per endolcir aliments els edulcorants artificials. En aquesta pràctica ens han donat tres substàncies mesclades amb aigua: mel, sucre de taula i edulcorant artificial.

-Objectiu: Ens donen les tres substàncies anteriors sense saber quina és quina, nostre objectiu és identificar aquestes substàncies i dir quina és cada una.

-Material:

·        3 tubs d’assaig

·        Gradeta

·        Sucre

·        Mel

·        Sacarosa

·        Aigua destil·lada

·        Reactiu Fehling A i B

·        Pipeta

·        Pereta de tres vies

·        HCl(àcid clorhídric)

·        Placa d’inducció

·        Pinzes

-Procediment:

8-1-13

Aquest primer dia el utilitzàrem per a buscar informació sobre les tres substàncies i per a saber els procediments que tindríem que realitzar a continuació.

10-1-13

Primer s’hi identifica la mel fent la prova del Fehling explicada en darreres pràctiques, per a saber quina és la mel.

Agafem, amb 3 pipetes distintes, 3ml de cada una de les substàncies i les fiquem en el seu corresponent tub d’assaig. Afegim 1ml de Fehling A i B a cada un dels tubs i ho calfem durant aproximadament 3-4 minuts.

Resultats:

	1	2	3
+ o -	-	-	+
Reductor	No	No	Si

Conclusió: Açò vol dir que la mel és el 3.

15-1-13

Per a les substàncies 1 i 2, que són les que ens queden per identificar, farem una hidròlisi per a trencar el enllaç del sucre i saber quin és. El que queda serà l’edulcorant artificial.

De les dos substàncies fiquem 3ml de cada una al seu tub d’assaig corresponent i tirem 10 gotes de HCl, ho calfem uns 5 minuts i  posteriorment fiquem els dos tubs a refredar en aigua a temperatura ambient.

Una vegada gelats fem la prova del Fehling, el que ens dona positiu és el sucre i l’altre el edulcorant artificial.

Resultats:

	1	2
+ o -	+	-
Reductor	Si	No

Conclusió: El 1 resulta ser el sucre i el 2 per eliminació el edulcorant artificial.

3- RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

-Objectiu: Identificar diferents tipus de glúcids  i trencar l’enllaç d’un disacàrid per hidròlisi.

-Introducció: Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil  i molts grups hidroxil. És classifiquen en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids.

El que ens interessa saber es que els monosacàrids i els disacàrids, són reductors, és a dir, que cedeixen un electró a un altre compost que es redueix denominat oxidant i que els polisacàrids no ho són.

També utilitzarem dos reaccions per a identificar cada cosa:

1.Reacció del Fehling: en 3ml de la mostra que vulguem saber si és reductora o no, fiquem 1ml de Fehling A i un altre de B. Després es calfa en aigua bullint i si la mescla adquireix un to rogenc es positiva, vol dir que és reductor i si la mostra es queda blava o canvia a un blau verdós és negativa i per lo tant no es reductor.

2.Reacció del Lugol: aquesta reacció es per a identificar polisacàrids. En 3ml del glúcid que es vol identificar s’afegixen unes gotes de lugol si la reacció es trona morada és positiva.

-Material:

·        Glucosa

·        Fructosa

·        Maltosa

·        Lactosa

·        Sacarosa

·        Midó

·        Aigua destilada

·        Tubs d’assaig

·        Gradeta

·        Matrás

·        Pipetes

·        Pereta de tres vies

·        Got de precipitats

·        Solució alcalina(sosa al 10% de 250 ml)

·        Placa d’inducció

·        Reactiu de Fehling A i Fehling B

·        Lugol

·        HCl diluït al 10%

·        Pinces

·        Paper de pH

1-Investigació de  glúcids reductors  22-11-12 i 29-11-12

-Procediments: Calculem la quantitat de cada glúcid al 5% en 100ml i de la sosa al 10% en 250ml, ho mesclem en aigua en un matràs ho agitem i enrasem. Posem 3ml de les mostres als tubs d’assaig i apliquem la prova del Fehling anteriorment explicada.

-Resultats:

Substància	1Aigua	2Glucosa	3Maltosa	4Lactosa	5Fructosa	6Sacarosa	7Midó
Resultat de la prova(+o-)	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	No	Si	Si	Si	Si	No	No

                                                                                 

-Conclusions: que tots els compostos simples (monosacàrids i polisacàrids) són reductors però resulta que la sacarosa és un compost simple però no reacciona, perquè té un enllaç dicarbonil que li fa perdre les propietats reductores.

2-Investigació de glúcids no reductors 13-12-12

-Procediments: Tres tubs per grup, en el primer fiquem 3ml d’aigua destil·lada en el segon i en el tercer 3 ml de sacarosa, després analitzem el pH amb les tiretes. Al acabar de mesurar afegim àcid clorhídric al 10% en els tubs 1 i 3, mesurem el Ph, calfem eixos dos tubs al bany maría i als 5 minuts  els traiem i els fiquem en aigua a temperatura ambient per a refredar-los.

Finalment fem la prova del Fehling als tres tubs, mesurem el Ph i tornem a calfar i refredar i mirem que passa.

-Resultats:

·        Primera mesura de pH: tub 1 pH 5, tub 2 pH 5, tub 3 pH 5

·        Segona mesura de pH: tub 1 pH 1, tub 2 pH 5, tub 3 pH 1

·        Tercera mesura de pH: tub 1 pH 12, tub2 14, tub 3 pH 14

Resultat final

Els tubs 1 i 2 donen negatiu i el 3 dona positiu a la prova del Fehling.

­-Conclusió: Podem traure la conclusió de que al trencar l’enllaç de la sacarosa fent més àcid el medi la fructosa i la glucosa s’han separat i per tant tornen a tindre les seues propietats reductores.

3-Investigació de polisacàrids 4-12-12  

-Procediment: En la gradeta fiquem 7 tubs d’assaig, i en cada un fiquem 3ml d’aigua i dels glúcids de la primera part, després fiquem 5 gotes de Lugol a cada un, anotem el que passa i a continuació calfem al bany maría el que s’ha fet obscur i després el fiquem en aigua normal.

-Resultats:

Substancia	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Mido
Resultat	-	-	-	-	-	-	+
Polisacàrid	No	No	No	No	No	No	Si

-Conclusions: Podem concloure que el midó és un polisacàrid  i que el que fa que es torne obscur no actua a temperatures altes i si a les normals.

Els tubs a temperatura normal

Els tubs calentats

-Bibliografia :

http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20081022101623AAEfaID

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcid

Apunts de la llibreta i les fulles.

2-DENSITAT DE L’AIGUA

-Objectiu: En aquesta pràctica intentem comprovar els diferents comportaments que tenen certes substancies amb l’aigua, en respecte a la seua densitat.

INTRODUCCIÓ

La densitat de l’aigua líquida  és molt estable i diversa amb els canvis de temperatura i pressió. A la pressió normal de 1 atm, l’aigua líquida te una densitat màxima de 999,974  9 kg·m-3 als 3,983 035 ºC. Al licitar la temperatura, disminueix la densitat. La temperatura de 3,983 035 ºC representa un punt d’inflexió i és quan aconsegueix la seua màxima densitat. A partir d’eixe punt, al baixar la temperatura, la densitat comença a disminuir, encara que molt lentament, fins que als 0 ºC disminueix fins a 999, 842 8 kg·m-3.

              A. Coca-coles amb diferent densitat. 20-11-12

-Material: Dos coca-coles (una normal i l’altra light o zero), dos comptagotes i dos gots de precipitats casi plens d’aigua.

-Procediment: Amb els comptagotes s’agafa amb un la coca-cola  normal i amb l’altre la zero. Després en un dels gots de precipitats amb aigua es tira un poc de coca-cola normal i en l’altre de la zero.

-Resultats: La normal es dissipa al poc temps i la zero també però dura menys que la normal.

-Conclusió: La conclusió que es pot treure d’aquest experiment es que la coca-cola normal es més densa al tindre sucre, cosa que la zero no té. Per això es dissipen una mes prompte que l’altra.

     B.  Entre dos aigües. 15-11-12

-Material: Un ou, sal, un got de precipitats gran quasi ple d’aigua i blau de metilé.

-Procediment: Primer que tot el got de precipitats te que estar mig ple, després saturar eixa aigua de sal, després tirar molt suaument mig got d’aigua sense sal amb el blau de metilé i finalment tirar molt prop de l’aigua i amb molta cura l’ou.

Aigua dolça amb blau de metile

Procés de la mescla de l'aigua salada(transparent) i la dolça (blau)

Resultat final de la mescla

-Resultats: L’ou es queda al mig entre l’aigua dolça i la salada. En el nostre cas s’han mesclat un poc al tirar l’ou, perquè l'hem tirat un poc massa alt.

-Conclusió: La conclusió d’aquest experiment es que la raó per la que l’ou es queda al mig es la poca densitat de l’aigua dolça, que no el pot fer flotar i la densitat de l’aigua salada que si el pot fer flotar.

     Movent molècules. 20-11-12

-Material: Dos gots de precipitats un amb aigua i l’altre amb aigua freda i tres colorants de diferent color.

-Procediment:

·        A) Amb un colorant es tiren tres o quatre gotes a cadascun dels gots de precipitats, un amb aigua calenta i l’altre amb freda.

    

    B) Amb tres colorants es tiren dos gotes de cada a cadascun dels gots de precipitats, un amb aigua calenta i l’altre amb freda.

-Resultats:

·         A) En l’aigua calenta el colorant s’expandeix pel moviment de les seues molècules per les corrents de convecció, i en la freda es queda al fons del got perquè es gela i les molècules de l’aigua no es mouen.

Colorant amb aigua calenta

Colorant amb aigua freda

·        B) En l’aigua calenta els colorants es mesclen pel moviment de les seues molècules per les corrents de convecció, i en la freda no es mesclen perquè les seues no es mouen.

A l'esquerra l'aigua calenta i a la dreta la freda

-Conclusió: La conclusió que podem treure d’aquest experiment es que les molècules de l’aigua calenta estan en moviment per això els colorants es mesclen o dissipen, i que en la freda estan quetes per això els colorants que tirem en ella no es mesclen sinó que es refreden poc a poc i acaben al fons del got.

BIBLIOGRAFÍA

http://www.metas.com.mx/guiametas/La-Guia-MetAs-10-06-densidad-agua.pdf

http://maestroviejo.wordpress.com/2011/09/24/el-agua-de-las-mas-extranas-sustancias-de-la-tierra/