3-
RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS
-Objectiu: Identificar
diferents tipus de glúcids i trencar l’enllaç
d’un disacàrid per hidròlisi.
-Introducció:
El que ens
interessa saber es que els monosacàrids i els disacàrids, són reductors, és a
dir, que cedeixen un electró a un altre compost que es redueix denominat
oxidant i que els polisacàrids no ho són.
També
utilitzarem dos reaccions per a identificar cada cosa:
1.Reacció
del Fehling: en 3ml de la mostra que vulguem saber si és reductora o no, fiquem
1ml de Fehling A i un altre de B. Després es calfa en aigua bullint i si la
mescla adquireix un to rogenc es positiva, vol dir que és reductor i si la
mostra es queda blava o canvia a un blau verdós és negativa i per lo tant no es
reductor.
2.Reacció
del Lugol: aquesta reacció es per a identificar polisacàrids. En 3ml del glúcid
que es vol identificar s’afegixen unes gotes de lugol si la reacció es trona
morada és positiva.
-Material:
·
Glucosa
·
Fructosa
·
Maltosa
·
Lactosa
·
Sacarosa
·
Midó
·
Aigua destilada
·
Tubs d’assaig
·
Gradeta
·
Matrás
·
Pipetes
·
Pereta de tres vies
·
Got de precipitats
·
Solució alcalina(sosa
al 10% de 250 ml)
·
Placa d’inducció
·
Reactiu de Fehling A i
Fehling B
·
Lugol
·
HCl diluït al 10%
·
Pinces
·
Paper de pH
1-Investigació
de glúcids reductors 22-11-12 i
29-11-12
-Procediments: Calculem
la quantitat de cada glúcid al 5% en 100ml i de la sosa al 10% en 250ml, ho
mesclem en aigua en un matràs ho agitem i enrasem. Posem 3ml de les mostres als tubs d’assaig i apliquem la prova del
Fehling anteriorment explicada.
-Resultats:
Substància
|
1Aigua
|
2Glucosa
|
3Maltosa
|
4Lactosa
|
5Fructosa
|
6Sacarosa
|
7Midó
|
Resultat de la
prova(+o-)
|
-
|
+
|
+
|
+
|
+
|
-
|
-
|
Reductor
|
No
|
Si
|
Si
|
Si
|
Si
|
No
|
No
|
-Conclusions: que
tots els compostos simples (monosacàrids i polisacàrids) són reductors però resulta
que la sacarosa és un compost simple però no reacciona, perquè té un enllaç dicarbonil
que li fa perdre les propietats reductores.
2-Investigació de glúcids no reductors 13-12-12
-Procediments:
Tres tubs per grup, en el primer fiquem 3ml d’aigua destil·lada en el segon i
en el tercer 3 ml de sacarosa, després analitzem el pH amb les tiretes. Al
acabar de mesurar afegim àcid clorhídric al 10% en els tubs 1 i 3, mesurem el Ph,
calfem eixos dos tubs al bany maría i als 5 minuts els traiem i els fiquem en aigua a
temperatura ambient per a refredar-los.
Finalment fem la
prova del Fehling als tres tubs, mesurem el Ph i tornem a calfar i refredar i
mirem que passa.
-Resultats:
·
Primera mesura de pH:
tub 1 pH 5, tub 2 pH 5, tub 3 pH 5
·
Segona mesura de pH: tub
1 pH 1, tub 2 pH 5, tub 3 pH 1
·
Tercera mesura de pH:
tub 1 pH 12, tub2 14, tub 3 pH 14
Resultat final
Els tubs 1 i 2
donen negatiu i el 3 dona positiu a la prova del Fehling.
-Conclusió: Podem traure la conclusió
de que al trencar l’enllaç de la sacarosa fent més àcid el medi la fructosa i
la glucosa s’han separat i per tant tornen a tindre les seues propietats reductores.
3-Investigació de polisacàrids 4-12-12
-Procediment: En la gradeta
fiquem 7 tubs d’assaig, i en cada un fiquem 3ml d’aigua i dels glúcids de la
primera part, després fiquem 5 gotes de Lugol a cada un, anotem el que passa i a
continuació calfem al bany maría el que s’ha fet obscur i després el fiquem en
aigua normal.
-Resultats:
Substancia
|
Aigua
|
Glucosa
|
Maltosa
|
Lactosa
|
Fructosa
|
Sacarosa
|
Mido
|
Resultat
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
+
|
Polisacàrid
|
No
|
No
|
No
|
No
|
No
|
No
|
Si
|
-Conclusions: Podem concloure que
el midó és un polisacàrid i que el que
fa que es torne obscur no actua a temperatures altes i si a les normals.
Els tubs a temperatura normal
Els tubs calentats
-Bibliografia :
Apunts de la llibreta i les fulles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario